domingo, 2 de enero de 2011

Estranya

Estranya. Aquesta és la paraula que millor em descriu ara mateix. Estranya però feliç. He sortit de la biblioteca, i tornada de casa he vist un ''je t'aime'' pintat a prop de la meua facultat. He somrigut durant un segon i després la meua cara s'ha tornat seriosa. De camí a casa he recordat moltes coses: moments bons i roïns, somriures, plors... Una lleugera onada de soletat m'ha vingut al cos mentre creuava el carrer i, acte seguit, he pegat mitja volta i he canviat la meua ruta. Els meus peus m'han portat fins el final d'Avinguda Catalunya i en cosa de deu minuts estava entre els braços i l'amor d'una de les meues millors amigues, una d'aquestes amigues que et trauen el somriure només de mirar-les i que li donen sentit a la vida d'una. Després d'una llarga vesprada digna de recordar sí que ha arribat, finalment, el moment que portava tement tot el dia: la tornada a casa. En ocasions tornar a casa pot ser un consol, en altres, no. La meua situació avui era més bé la segona. Quan he tornat a casa el panorama era prou diferent del que jo esperava i un xiquet rubiet i simpàtic m'ha obert la porta cridant de felicitat i dient-me que tenia moltes ganes de que arribara per a jugar a no-se-què, així que, tot i que el meu cos em demanava llit, he jugat a no-se-què amb ell, i després ens hem posat a llegir. A la mitja hora de lectura el xiquet no ha pogut més i s'ha adormit. Jo l'he tapat amb una manteta i he apagat el llum. Per a la meua sorpresa, quan anava a tancar la porta, m'ha cridat. -Miri, dona'm un beset- m'ha dit. M'he acostat i li he donat un beset, ens hem abraçat, m'ha dit que em volia molt i jo també li ho he dit a ell. Després de tot açò el sentiment de soletat havia desaparegut totalment i m'han vingut ganes d'escriure. I així ha aparegut aquest blog :)

1 comentario:

  1. Doncs hauré de donar gràcies al teu germà per fer que et vingueren les ganes d'escriure per ací. M'ha agradat molt la sorpresa de veure't per aquests mons.
    I, per cert, moltíssimes gràcies pel teu comentari, m'ha fet molta il·lusió i ha tret un somriure dels meus llavis.

    Ah! I no te n'oblides que ací em tens per al que vulgues.

    Molts besos i ànim per als propers dies!

    ResponderEliminar